La CULTURA, El LLEURE i el DiÀLEG SOCIAL en TEMPS de CRISI. Què fer?

Per contestar-me aquesta pregunta he fet un experiment: he buscat a l'oracle Google què hi havia de tot això i m'ha sortit un article d'una publicació planera, d'aquestes que regalen a l'entrada del Metro i que per accedir als seus continguts n'hi ha prou amb saber llegir. Més que l'article purament descriptiu de la situació m'ha interessat les opinions dels lectors, la gent del "poble". Encara n'hi ha pocs, suposo que la llista anirà creixent, o no, si fos sobre futbol segur que seria inacabable. Fins aquí res que no sapiguessim. Apa, si voleu llegiu l'escrit vosaltres mateixos/es.

Gracies bonic per la teva voluntat, pel teu treball i per la teva provocació. Jo personalment soc fill de la cultura del paper del discurs llarg però en la distancia curta. Et vaig dir un dia que no es podia possar el carretó devant dels bous, hara efegeigo que tampoc es pot fer entrar el clau per la cabota. Però vull ser consecuent amb el que t'estic dient. No m'he negat mai a lo nou, això si per a tot alló que ajudi a lliberar al home, i a la dona clar. Si hagés nascut segle i mitj abans hages anat a cremar les fàbriques com a bon anarquista,que aquests son els meus origens en definitiva. tot i que avuí em trobo més bolchevic que mai, no prosovietic clar. Penso que socialment avuí son més els menxevics que polulen per la societat més o menys progresistes, que no pas els que son capasos de fer propostes coherents, solidaries i fortes

Soc conscient que "m'estic enrrollant", soc conscient que no vull tirar endevant aquest "despelote" anímic, no tinc pas necesitat de posarme nu ideológicament devant de ninigú, si més no públicament.

Mira estimat, tot això ho estic fent com un exercici, que és en definitiva el que demanes. Vull ademés ajudarte a tirar en devant el treball que vens fent, insisitint, i provocant, com et deia al inici d'aquest escrit.

I tinc també problemes amb el meu català, perque aquest "cony" de forum no em permet arreclar-ho.

Tindrem temps de aprofundir en aquestes questions, i de moltes d'altres.

Cal entendre aquest escritet com un exercici de forum, com un ara respong, fins i tot com una jugesca que m'ha inspirat la teva provocació.

Una abraçada solidaria, amical, i alliberadora per a tothom.

Paco